Llengües i dialectes

ACTIVITATS

Llegiu la informació sobre les llengües de les presentacions següents i anoteu les dades més importants sobre:

Quantes i quines són les llengües del món, d'Europa i de l'estat espanyol
D'on provenen, quines són les seues famílies
Anomeneu 10 alfabets diferents i escriviu el vostre nom en cadascun
Anoteu paraules en 10 llengües diferents i el seu significat en valencià
Compareu les llengües romàniques i identifiqueu semblances i diferències

Les Llengües, un Tresor from àlex carrera

Unitat 2 Les llengües del món from valencia8

Quantes llengües hi ha en el món?

En realitat és difícil de quantificar, es calcula que hi pot haver uns 6700 idiomes a tot el món. De tots ellscom pots veure al mapa, tot just el 3% es parlen a Europa.

La major riquesa idiomàtica està a Àsia, on es parla el 32% de les llengües del món, sent el xinès l'idioma més parlat del món amb uns 885 milions de persones.

En segon lloc se situa l'Àfrica, amb un 30% de les llengües del món, seguida d'Oceania amb un 19% id'Amèrica amb un 15%.

LLISTA DE LLENGÜES SEGONS NOMBRE DE PARLANTS

*Núm. d’ordre*	*Nom*	*Parlants*
1	xinés mandarí	885.000.000
2	espanyol	332.000.000
3	anglés	322.000.000
4	bengalí	189.000.000
5	hindi	182.000.000
6	portugués	170.000.000
7	rus	170.000.000
8	japonés	125.000.000
9	alemany	98.000.000
10	xinés wu	77.175.000

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historio-comparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. Per vicissituds històriques, però, s'han estès a tots els continents, i predominen també clarament a Amèrica i Oceania.

Països on les llengües indoeuropees són majoritàries (taronja)
o gaudeixen de reconeixement oficial malgrat no ser-ho (groc).

Distribució geogràfica: Abans del segle XV, Europa, i zones d'Àsia; hui per tot arreu. Classificaciógenètica: És una de les majors famílies lingüístiques del món; encara que s'han proposat enllaços amb altres famílies, cap d'aquests han tingut una acceptació majoritària. Subdivisions:

Albanès, Anatòliques, Armeni, Bàltiques, Celtes, Germàniques, Grec, Indoiràniques, Itàliques (incloent les romàniques), Eslaves, Tokhari

Llengües romàniques

Durant l'imperi romà, el llatí va contribuir a la cohesió entre les diferents terres que es trobaven sota el domini romà.

El llatí tenia una forta unitat i era un vehicle de comunicació Mentre gent de terres diferents.

En el segle V, s'inicià la caiguda de l'imperi romà. D'aquesta manera, les relacions entre terres tan llunyanes es trencaren. Aleshores, augmentaren les tendències diversificadores dins del mateix Imperi i el llatí vulgar (llatí parlat) va perdre la unitat que havia tingut anteriorment. Aquesta seria la base de les futures llengües romàniques. El camí fou lent (durà diversos segles) i gradual.

Esquema de l'evolució:

· Llatí vulgar (parlat)

· Pre-romànic (segles V, VI...)

· Llengües romàniques (segles IX, X)

Des de la consolidació de les llengües romàniques, aquestes s'han anat influenciant mútuament al llarg del temps.

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà. Les llengües germàniques a Europa

Neerlandès (baix fràncic, germànic occidental)
Baix alemany (germànic occidental)
Alemany mitjà (alt alemany, germànic occidental)
Alemany superior (alt alemany, germànic occidental)
Anglés (anglo-frisó, germànic occidental
Frisó (anglo-frisó, germànic occidental
Escandinau oriental
Escandinau occidental

Llengües eslaves

Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la familia indoeuropea. Es parlen a l'est i centre d'Europa, als Balcans i a parts del nord d'Àsia. Els idiomes van començar a separar-se de l'eslau antic cap al s. X.

Llengües eslaves:

• Llengües eslaves orientals: bielorús, rus, ucraïnès, utè

• Llengües eslaves meridionals: búlgar, macedònic, eslovè, croat, serbi, bosnià

• Llengües eslaves occidentals: txec, moravià, eslovac, caixubi, polonès, silesià, sòrab

ACTIVITATS:

Quantes més llengües sapieu, més fàcil aprendre'n d'altres. Per exemple, el valencià pot ajudar-vos a aprendre vocabulari i sons de l'anglés. Es pronuncien igual les consonants de moltes paraules i algunes són molt semblants ja que el 60 % del vocabulari anglés té un origen greco-llatí i el 45 % ve del francés:

peix = fish; Joan = John; gener = January

1. Indiqueu la paraula equivalent en anglés dels següents mots per seguir amb aquest exemples:
rosa = rose vaixell = boat oncle = uncle adreça = adress taula= mosaic = mosaic

2. Indiqueu la paraula equivalent en valencià dels següents mots per seguir amb aquest exemples:

zero= zero art = art support = suport temple = temple vermilion= vermeil acid = acid

VEIEU LA SEGÜENT PRESENTACIÓ I CONTESTEU LES PREGUNTES:

Les llengues romàniques i el naixament del català 2n ESO from Marta Molina

3. QUINES SÓN LES LLENGÜES ROMÀNIQUES I ON ES PARLEN?

Les llengues romàniques son els que provenen del llati: catala, gallec, castella, francés, potugues, italis, occità, aragones, retoromanic, sard.

4. Quins són els dialectes del català i on es parlen?

5. En què s'assemblen i en què es diferencien els dialectes del català?

En algunes paraules i sobretot en la pronunciació .

6. Com es va originar el català i quins són els primers textos coneguts en aquesta llengua?

El catala es una llengua provenent del romanic, al segle lX es va escriure el primer text

7. Identifiqueu algunes característiques de les llengües que escoltareu en els vídeos que veurem a classe (aranés, asturià, aragonés, occità, sard, alguerès):

- lloc on es parlen, mallorca - Suïssa - Asturies - Aragó- serdenya-aranes,valldarai - sard

- algunes paraules pròpies
taronja --- intergenacionale, escola, portes - falantes - sard

· - semblances amb altres llengües. valencia- llengua romanica, romanes - asturià - alguerès -

TREBALL EN GRUP

ORGANITZEU-VOS en grups de 2 o 3 persones per tal d'elaborar un informe sobre diferents llengües i dialectes. El penjareu en el vostre blog per presentar-lo a classe. Posteriorment farem un cartell i el posarem a l'entrada de l'institut per tal de celebrar el Dia Europeu de les Llengües.

Per preparar un informe cal que tinguem en compte un seguit d’elements que ens ajudaran a redactar un bon document:

- Planificació: cal plantejar-se quina és la finalitat de l’informe, quin és el tema que ha de tractar i qui n’és el destinatari i el perfil que el defineix (expectatives i coneixements previs del lector).
- Recopilació d’informació: un informe no s’escriu del no-res, sinó que parteix dels resultats d’una investigació (les fonts primàries, com són l’enquesta, l’entrevista, l’experiment...) o de les aportacions d’altres documents (les fonts secundàries).
- Característiques de l’exposició: s’ha de saber mantenir, en tot moment, l’objectivitat i la credibilitat de la informació que s’exposa i s’ha de procurar despertar l’interès en el lector.
- Estructura: acostuma a tenir una part preliminar, que conté el títol, l’autor o autors, la data, el resum, l’índex i la llista de figures i taules; una part central, composta per la introducció, el desenvolupament i les conclusions i recomanacions, i una part final, que conté els annexos i apèndixs.

    LLENGÜES i DIALECTES QUE PODEU TRIAR PER FER EL VOSTRE INFORME:

   - Europees: Germàniques, eslaves o romàniques
       - Asiàtiques
       - Africanes
       - Oceàniques
       - Dialectes del català: orientals o occidentals
   - Subdialectes del valencià: septentrional, castellonenc, apitxat, meridonal, alacantí.

      CONTINGUT DE L'INFORME:

   1. Situació geogràfica: mapa del territori on es parlen
   2. Característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques. Exemples
       3. Semblances amb altres llengües. Exemples
   4. Fonts consultades: webs, llibres d'on heu tret la informació o parlants d'aquestes llengües que heu entrevistat.

      FORMAT:
-  Podeu triar presentar-lo en un PPT, un Prezi o un pòster.
       - Podeu incloure text, àudios (cançons) i vídeos de parlants d'aquestes llengües.
    - Duració de la presentació: cada participant del grup de treball ha d'explicar la informació que ha buscat durant 2 o 3 minuts i contestar les preguntes dels companys i de la professora sobre el que ha explicat.

     Data de pressentació: dijous 27 d'octubre

VALENCIÀ SEPTENTRIONAL

Comprende el sur de Catalunya, el sur de la Franja de Aragón y el noroeste de la provincia de Castellón. En comarcas, corresponde alMaestrazgo, Los Puertos de Morella (menos Olocau del Rey, de habla castellana), el Matarraña (incluyendo los municipios catalanófonos del Bajo Aragón y de Bajo Aragón-Caspe (Maella, Fabara y Nonaspe), el Montsiá, el Bajo Ebro, la Tierra Alta y el sur de la Ribera de Ebro.

Característiques:

Articulació de la -r final a la zona costanera des d'Alcalà de Xivert, elisió a la zona interior
Elisió de la /d/ intervocàlica típica del valencià meridional o apitxat (en sufixos -ada, -ador)
Presència de la /v/ labiodental a la comarca de la Plana, fusió amb /b/ a la zona nord i interior
Desinència -e a la 1a persona del present d'indicatiu.
Els pronoms febles són plens en qualsevol posició com al valencià apitxat, valencià de transició, català nord-occidental i a l'alacantí: em, te, se > me, te, se.
El diftong [uj] (cuina, buit) té l'articulació creixent del valencià general [wi]
Vacil·lació entre [a] i [e] en la pronunciació de la -a final en verbs
Els articles definits són com al valencià general: el, els
Elisió de les -r dels infinitius quan hi ha pronoms febles: donà(r)-la, fe(r)-te
Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixa > [kajsa]

VALENCIÀ CASTELLONENC

Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca, Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, La Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i l'Alcalatén històric excepte Xodos.

Característiques:

/e/ àtona > [i] contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo] (vegeu: palatalització)
/v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b] (vegeu: betacisme)
Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixó > [kaj'so]
Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu...) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es)
Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà

Preposicions i adverbis

per a = per a, pa
menys = menos
després = ancabat, adés, después
només que = so que (Terra Alta)
aviat = prompte, alego
doncs = pos, pus
fins a (lloc) = hasta

VOCABULARI VALENCIÀ SEPTENTRIONAL I CASTELLONENC

Paralelismos

Valencià septentrional	Català
besada	petó
calces	mitges
faldetes	faldilles
torcar	netejar

Valencià septentrional	Català
de bades	gratuït
galtada	bufetada
bancal	feixa de terra
xic/xica	noi/noia
xiquet/xiqueta	nen/nena
antrompessar	ensopegar
bajoca	mongeta
poal	cubell

Palabras genuinas

Valencià castellonenc	Català
certinitat	certesa
ado	àdhuc
lligallo	camí ramader
escuranda	vaixella bruta
vamà que	potser que
mano	germà
baldana	botifarra
maldar	renyar
pesteta	bitxo
xeic/xec/ec (vocativo)	noi
xeica/xeca/eca	noia
bacó/tossino	porc/tossino
xompo	feixuc/trist
panís	blat de moro
rabera	ramat
rendilla	mosquít petit
pataca	patata
abadejo	bacallà

DIFERÈNCIES SEPTENTRIONAL I CASTELLONENC

Valencià septentrional

/Un home domés tenia dos fills. Lo més djobe li va dí a son pare: "Ia (é)s hora (de) que sigue lo meu propi amo i (de) que tingue dinés: cal que puguigue anar-me'n a vore món. Partiu los vostres béns i doneu-me lo que me toca". "Ai, fill meu", li va dí lo pare, "com vulgues, ets(eres) dolén(t) i siràs castigat". I después va aurí un calaix, va partí los seus béns i va fer-ne dos par(t)s. Uns dies después, lo dolén(t) se'n va anà del poble mol(t) ufà i sense dí adéu a dingú. Va trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va arribá a una gran ciutat a (w)on se va gastà to(ts) los dinés/.

Valencià castellonenc

/Un home només tenia dos fills. El més jove li va dir a son pare: "Ia's hora que siga'l meu propi amo i que tinga dinés: és precís que me'n vaja a vore món. Partisca la seua herència i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", li va dir son pare, "com vulgues, eres roín i hu penaràs". I en acaván va obrir un caisó [calais], va dividir tot lo que tenia i li'n va donar dos partx. Uns dies después, el fill roïn se'n va 'nar [anar] del poble mol contén i sense dir adios a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'rivar [arribar] a una gran ciutat on es va gastar tots [totj] els dinés/.

La pelu – PEPET I M ARIETA

T'aixeques maleint un cop més

que no arribes a fi de mes.

Te'n vas en lo metro a currar

i's torna a destorbar.

Arribes a la faena tard

i'l quefe ia t'està esperant

en la carta de despido a la mà

i un boli pa firmar. A

Tan de bo la vida fos com uns cabells destenyits

i en quatre cops de tisora m'alliberés dels neguits

Demà me'n vaig a la pelu

pa rapar-me les tristeses,

pentinar-me les idees

i tenyir-me d'alegria

totes les penes.

Malviure com un bonament pot no's un somni de vida,

però encara'm fa molt menos goig viure d'una mentida.

Tinc molt clar que la millor medecina

és foter-li bona cara a la vida

i anviar tots los malrollos a cagar a la via.

Tan de bo pogués canviar de vida com canvio de look

i en un monyo al mig del cap li tragués tot lo suc