DOSSIER D'ACTIVITATS SOBRE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: obriu aquest pdf per fer les activitats que s'hi indiquentot seguit: 2. Indica les funcions del llenguatge que hi predominen: - Pere, deixa’m llegir en pau! (APEL·LATIVA I CONATIVA) - Les mosques i els mosquits són insectes. (INFORMATIVA) - Quina xica més preciosa! (EXCLAMATIVA I EMOTIVA) - Sí, sí, el sent perfectament. (FÀTICA) - El subjecte és un element essencial de tota oració. (METALINGÜÍSTICA) - I parlaré d’aquells per a qui el cos és presó de passions condemnades... (POÈTICA) 3. Analitza aquesta situació comunicativa i respon les preguntes: “Un pare recrimina el seu fill per les notes de l’avaluació” a) Relació emissor receptor: grau de formalitat b) Canal emprat c) Tema d) Intenció (objectiva, subjectiva –text modalitzat o no modalitzat) e) Context: àmbit, registre A) Informal B) Oral C) Les males notes D) L'intenció es objectiva modalitzat E) Àmbit col·loquial 4. Explica aquestes idees així representades: DIALECTE REGISTRE USUARIS USOS

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA 

DOSSIER D'ACTIVITATS SOBRE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: obriu aquest  pdf  per fer les activitats que s'hi indiquentot seguit:

2. Indica les funcions del llenguatge que hi predominen:

- Pere, deixa’m llegir en pau! (APEL·LATIVA I CONATIVA)

- Les mosques i els mosquits són insectes. (INFORMATIVA)

- Quina xica més preciosa! (EXCLAMATIVA I EMOTIVA)

- Sí, sí, el sent perfectament. (FÀTICA)

- El subjecte és un element essencial de tota oració. (METALINGÜÍSTICA)

- I parlaré d’aquells per a qui el cos és presó de passions condemnades... (POÈTICA)

3. Analitza aquesta situació comunicativa i respon les preguntes:

“Un pare recrimina el seu fill per les notes de l’avaluació”

a) Relació emissor receptor: grau de formalitat 

b) Canal emprat 

c) Tema

d) Intenció (objectiva, subjectiva –text modalitzat o no modalitzat)

e) Context: àmbit, registre

A) Informal

B) Oral

C) Les males notes

D) L'intenció es objectiva modalitzat

E) Àmbit col·loquial

4. Explica aquestes idees així representades:

DIALECTE            REGISTRE USUARIS                  USOS

5. Contesta veritable o fals:
- Els registres són els tipus de llengua propis de cadascun dels usos diferents de la llengua que es produeixen en l’entramat de les relacions socials. VERITAT
- Els registres o varietats funcionals estan en relació amb els usos de la llengua.VERITAT
- Els registres estan en relació amb els usuaris de la llengua.VERITAT
- Les varietats dialectals geogràfiques són un tipus de registre.FALS
- La temàtica, la formalitat, el propòsit i el canal són els factors que condicionen les formes de la llengua que usem.VERITAT
- Els registres tendeixen a la diversificació.VERITAT

- Els registres tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir la diferència entre uns i altres.VERITAT- La llengua permet dir una mateixa cosa a través d’estils o registres diversos.VERITAT

6. Què són els prejudicis lingüístics? Per què poden condicionar la predisposició a utiltizar o aprendre una llengua?

Són prejudicis socials sense cap base científica manifestats contra una llengua: així sentim parlar de llengües aspres i dolces, fàcils i difícils, de cultura i primitives, superiors i inferiors... En cap cas es parteix d’apreciacions objectives, més aviat al contrari, de punts de vista subjectius i amb la intenció de menysprear allò diferent.
Aquests prejudicis condicionen la predisposició a utilitzar o aprendre una llengua.
Els trobarem com a conseqüència d’una situació de conflicte lingüístic.
 que es quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o total un sistema en els. 

7. Què és la diglòssia? I una llengua minoritzada?

 Disglòssia: Les situacions sociolingüístiques en què una llengua A (alta, amb més prestigi) és usada en les relacions formals, enfront d’una llengua B (baixa, amb menys prestigi) que s’utilitza en les relacions familiars, en la intimitat, en l’espontaneïtat....

Llengua minoritzada: fa referència a un idioma que ha patit marginació, persecució o inclús prohibició en algun moment de la seua història. És, per tant, un concepte que remarca la presència d'una acció coercitiva que porta a un retall en la seua utilització.


8. Cap a on sol conduir una situació de bilingüisme social?

És el primer pas d’un procés de substitució lingüística, és a dir, tenim l’abandó absolut de la llengua dominada i l’ús exclusiu de la llengua nova.

9. Què és la vairietat estàndard i quina relació té amb la normativització de la llengua?

Neutralitzar les diferències dialectals existents entre els parlants; i de l'altra, perquè és la varietat que proporciona els models adequats per ser utilitzats en les comunicacions formals i satisfà, per tant, les necessitats comunicatives de la societat moderna.

ACTIVITAT:
Després de veure el següent vídeo i llegir aquest article expliqueu què és la variació lingüística i poseu exemples dels diferents tipus de variacions lingüístiques que hi apareixen i d'altres que conegueu:




 

La variació lingüística és el fenomen que dóna compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.

c)Una persona que no ha estudiat o que és de classe baixa no parla com  un medic o un científic 

a)La manera de parlar fa 1000 anys és diferent a com parlem ara.

b)Es  distingeixen com es parla segos el  lloc ( ciutat, país) , no parla el mateix una persona de Màlaga que una de Madrid.    

d)En una situació de reunió empresarial , es parla d'una manera  més formal que quan parlem amb amics.
                         
TIPUS DE VARIETATS LINGÜÍSTIQUES:


A) VARIETATS HISTÒRIQUES o DIACRÒNIQUES
B) VARIETATS GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES
C) VARIETATS SOCIALS O DIASTRÀTIQUES
D) VARIETATS FUNCIONALS O DIAFÀSIQUES
A) Les varietats històriques o DIACRÒNIQUES afecten bàsicament la història de la llengua. Totes les llengües han anat evolucionant a través del temps, i cada època es defineix per l’ús d’uns elements característics, encara que l’evolució de la llengua és molt lenta. Fins i tot, hi ha trets que singularitzen la llengua emprada per les generacions més joves en oposició a d’altres que caracteritzen la parla de les generacions de més edad. També en aquest cas, encara que el tema no ha estat gaire estudiat, podríem parlar de varietats diacròniques: la varietat juvenil i la varietat senil de la llengua actual.
B) Les varietats geogràfiques o DIATÒPIQUES són una altra de les diversitats existents en tota llengua. Aquestes divergències vénen donades per la relació que s’estableix entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comàrteixen unes característiques lingüíastiques comunes que les diferencies d’altres grups que habiten altres territoris de la mateixa llengua.
C) Les varietats socials o DIASTRÀTIQUES són aquelles que caracteritzen els diversos estrats o grups sòcio-culturals que componen tota societat lingüística. És evident que no parlen igual els botiguers que els economistas, encara que tots dos grups tracten el tema del comerç. Les varietats diastràtiques són també anomenades DIALECTES SOCIALS perquè els trets distintius que els caracteritzen són compartits pels membres de grups professionals, tècnics, socials, etc. En aquest sentit es pot parlar de dialectes o argots propis dels estudiants, dels metges, etc.
D) Els dialectes funcionals, també anomenats varietats DIAFÀSIQUES, estan determinades per les funcions concretes del discurs lingüístic en cada tipus de situació d’ús. Aquestes es vinculen a les funcions lingüístiques concretes. Així, mentre que els diversos funcionaris d’una institución poden emprar, a l’hora d’intercomunicar-se, unes variants lingüístiques diastràtiques pròpies de la seua peculiar parla, sols el vocabulari estructe de la funció administrativa pertany a la varietat diafásica.
És evident que no emprem la mateixa manera de parlar –el mateix registre lingüístic- quan parlem col.loquialment amb amics i parents amb els quals ens uniesen lligams afectius forts, que quan ho fem amb desconeguts o quan ens trobem en una situació comunicació més formal (discursos acadèmics, diàlegs erudits, exàmens, etc.)  
La llengua estàndard 


Fora de la classificació anterior trobem un altre tipus de varietat, l’anomenada estàndard. Aquesta varietat facilita la comunicació entre els parlants d’una mateixa llengua. Aquesta fita s’aconsegueix seleccionant diverses característiques comunes de totes les varietats lingüístiques que té una llengua i n’exclou els localismes, perquè pretén arribar a un grau de formalitat elevat. És la llengua que empren els mitjans de comunicació tant orals com escrits i també l’administració, l’ensenyament. És una varietat de llengua que tothom entén.


ACTIVITATS:

1. Explique la diferència que hi ha entre la varietat històrica i la diafàsica i escriu un exemple de cada.



En la varietat històrica es diferencia com parlem ara i com fa mil anys mentres que   la diafàsica  diferencia com parlem amb  els amics o amb la família o els professors.
 Per exemple: Fa mil anys no es parlava de cotxes i ordinadors perque no existien.

Quan parlem amb els amics ho fem d'una manera molt diferent a com ho fem amb un profesor, no li diguem tio, o    col·lega. 

3. Esmenteu el tipus de varietat lingüística a què es refereixen les següents oracions:

.El català que parlava Ramon Llull. VARIETATS HISTÒRIQUES
.La diferència de parlar entre el teu oncle i tu. VARIETATS FUNCIONALS
.La llengua de TV3. VARIETATS ESTANDAR
.La varietat de llengua que emprem mirant un partit de futbol. VARIETATS GEOGRÀFIQUES
.El parlar de València.VARIETATS SOCIALS



2.  Definiu amb les vostres paraules què és la llengua estàndard.

Una llengua estàndard  és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.