El Català 

 Llengua romànica de la branca occidental.  Té dos varietats dialectals fonamentals: l'oriental i l'occidental, contenen diferències lèxiques, fonètiques i gramaticals.

ON ES PARLA:

Andorra, Espanya (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i la Franja occidental d'Aragó) , França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat d'Alguer en l'illa de Sardenya).

ELS DIALECTES:

 CATALÀ ORIENTAL

- Rossellonès (o català septentrional)

- Central = septentrional de transició, salat, xipella,

barceloní, tarragoní

- Balear = mallorquí, menorquí i eivissenc

- Alguerès

CATALÀ OCCIDENTAL

- Nord-occidental = ribagorçà, pallarès, tortosí

- Valencià = septentrional, central o apitxat.

CATALÀ ORIENTAL:

-Neutralització A i E en [ə] 

-Neutralització O àtona en [u] 

-Article salat: ES i SA (en balear)

-Primera persona singular del present d'indicatiu: canto, canti, cant.

LÈXIC:

Escombra- Granera; Avi- Iaio; Al. lot (balear

CATALÀ OCCIDENTAL:

-Distinció de A i E en  [ə] 

-Conservació de O àtona.

- Article EL i LO.

-Primera persona singular del present d'indicatiu: canto, cante.

LÈXIC

Arena-Sorra; Meua-Meva: Espill-Mirall

SEMBLANCES AMB ALTRES LLENGÜES:

 actually en anglès i actualment en català

constipated i constipat, 

Francés

El Francés és una llengua romànica. Va nàixer entre els segles VI i IX. És una llengua parlada per unes 300 milions de persones  Es parla principalment a França, al sud de Bèlgica, a l'oest de Suïssa, a Luxemburg i a la Vall d'Aosta (una part 

d'Itàlia). També en antigues colònies franceses com Quebec (Canadà), Haití (Carib), Senegal (Àfrica), etc. i inclús és oficial en al menys un país de cada un dels cinc continents (Europa, Àsia, Oceania, Àfrica i Amèrica).

El francés té 26 lletres, 37 fonemes i 130 grafemes. Els grafemes són la representació d'un so en la escriptura i en francés tenen per regla que un fonema es pot representar per diferents tipus de grafemes. En total hi ha 19 vocals en francés. quatre nasals i suposen un vertader problema ja que no hi ha cap altra llengua amb tantes vocals nassals Per als espanyols, el fet que tinga tantes semblances léxiques el facilita però respecte a la pronunciació, podríem dir que és més difícil que el anglés i si et costa pronunciar en altres llenües, en francés en tinndràs prou complicaciones.

transcripción fonética 




Italià 

• Prové del llatí vulgar
• Els primers escrits daten dels S.VII-VIII
  es parla a: Suïssa, Malta,Vaticà, San Marino, Itàlia, UE, Croàcia i Eslovènia.
  Dialectes:
  Zona Nord: Franco-Provenzale, Provenzale, Veneto, Friulano.
  Zona central: Toscano, Mediano, Meridionale Intermedio
  Zona Sud: Meridionale Estremo
  Illes: Logudorese-Campidanese, Meridionale Intermedio, Ladino
  
  
  Característiques:
  • G + a,o, u o he, hi -> G de gat
  • G + e o -> sh amb vibració de les cordes vocals
  • Gli -> Ll en la paraula lluvia del castellà
  • Gn -> Ny
  • Sc +i, e -> sh de show
  • C + a, o, u, he, hi -> K
  • C + e, i -> tx de cotxe
  
  
  Semblances 
  
  

  • Come sta?-> Com estàs?-> ¿Cómo estás?
  • Parla italiano?-> Para italià?-> ¿Habla italiano?
  • D ´accordo-> D ácord-> De acuerdo
    EUSKERA:

    
    

    DISTRIBUCIÓ GEOGRAFICA:

    l'èukera és parlat en les tres províncies del País Basc (Álava, Biscaia i Guipúscoa) , així com també en part de la Comunitat Foral de Navarra i en l'enclavament de Treviño (Castella i Lleó) .

    
    

    -Dins de França l'èuskera és parlat en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola,

    
    

    
    

    CARACTERÍSTIQUES:

    FONÈTIQUES.

    les síl.labes sordes, mentres que l'espanyol distingix una fricativa  /s/ i el francés dos , l'èuscar distingix tres: dorsoalveolar, apicoalveolar i prepalatal a més de les africades corresponents. No hi ha paraules basques que acaben en m, p, b, d, g, x, h o en j, ni tampoc que comencen amb r, d'esta regla cal exceptuar les de recent adquisició. Quant a les vocals, l'èuscar i l'espanyol compten amb 5 fonemes --encara que en el dialecte de Zuberoa s'empren 6 vocals amb valor fonològic, probablement per influència del gascó i el francés distingix més de 12.

    
    

    MORFOLÒGIQUES.

    - és una llengua aglutinant i disposa de cas ergatiu en la declinació. Els sufixos casuals s'afegeixen a l'últim element del sintagma nominal. A més aquests sufixos arrepleguen informació de l'article, del gènere i del nombre.

    - el verb no sols concorda en nombre i persona amb el subjecte sinó que també ho fa amb l'objecte directe i amb l'objecte indirecte.

    
    

    LEXICOLÒGIQUES

    paraules o expresions utilitzades molt a l'euskera:

    Gracias            Eskerrik asko

    Hola               Kaixo

    Adiós                Agur

    Padre           Aita

    Madre           Ama

    
    

    GALAICO-PORTUGUÉS

    
    

    Treball de grup.Part 1

    
    

    
    

    
    

    El gallego-portugués es parla en diferents llocs de tot el mon:

    • A la península Ibérica es parla a Galicia i al país de Portugal (95%).
    • A Sudamérica es parla el portugués al país de Brasil (95%).
    • A África es parla gallego-portugués als països de Angola(75%)
    • i Mozambique(50%).També es parla a Guinea (60%)i a les illes de Cape Verde (95%).
    • A Asia també es parla gallego-portugués a Indonesia.
    • A Santo Tomé i príncipe es parla el 95%.
    • També la parlen a Timor Oriental y Macao (20%)

    
    

    • 

    
    

    
    

    
    

    
    

    
    

    
    

    
    

    Vocalisme

    Front al gallec actual, però no del portugués, el vocalisme medieval presentava com a característica més destacada l'existència de vocals nasals, producte de la pèrdua de una /n/ intervocàlica: lanam > lãa.

    Front al gallec actual, eran bisilàbics molts grups vocàlics que en el gallec de hui constitueixen una síl·laba(ve-er por ver).

    
    

    
    

    
    

    
    

    Consonantisme

    existencia de tres pars de sibilantes que han evolucionat de forma distinta en portugués i en gallec

    tendir a simplificar de formes distintes el complex sistema de sibilants medieval, el portugués, es va decantar per l'eliminació de la difereciació quant al punt d'articulació tal com les variants hispanoamericanes i andaluses de l'espanyol, mentres el gallec es va decidir per l'eliminació de l'oposició en la sonoritat."

    Algunes consonants com ñ en gallec s'escriu nh i tambe ll s'escriu lh

    
    

    diferències ortogràfiques 

    

    

    Paraules semblants amb el galaico-portuges

      valencià:                           galaico-portugués

                                              dent                                            dente

                                                flor                                              flor

                                                llet                                              leite

                                               ungla                                            unha

                                               vent                                            vento

    
    

    
    

    l`alemany

    L’alemany es parla a Europa Central, i és llengua oficial de Alemanya, Austria i Bèlgica, així com a Suïssa, Liechestein i parts de Brasil i Polonia.

    
    

    
    

    el baix alemany, al nord, i l'alt alemany, al sud, separades per la línia de Benrath. La llengua estàndard alemanya està basada en l'alt alemany.

    
    

    • "Si la paraula té prefix cal accentuar la primera síl·laba de l'arrel de la paraula. Ex: en 'gefahren' s'hauria d'accentuar '-fa-' ja que 'ge-' és un prefix. Els verbs que acaben en '-ieren' s'accentuen en la seua última síl·laba. Ex: 'Studieren'.

    
    

    • Els substantius que acaben en '-ie' o '-ion' també cal accentuar-los en la seua última síl·laba. Ex: 'Datei', 'Nation'. En les paraules compostes (com 'Obstgarten') i d'origen estranger (com 'Protokoll') les regles d'accentuació varien segons el cas."

    
    

    • La 'ä' té un so que podríem ubicar a mitjan camí entre la 'a' i la 'e'. Ex: 'Ächten'. La 'ö' està a mitjan camí entre la 'o' i la 'e'. Per a pronunciar-la correctament has de posar la boca com si anares a vocalitzar 'o' però dir 'e'. Ex: 'Hören'."

    
    

    • La 'ü' i més rara de totes. Es vocalitza posant la boca en forma de 'u' però dient una lleu 'i'. I ara és quan et preguntes per què els alemanys es compliquen tanto... Ex: 'Übung'."

    
    

    "Ei' es vocalitza 'ai'. Ex: 'Bei' - 'Bai'. 'Eu' sona com 'oi'. Atenció perquè en moltes paraules trobaràs estes dos vocals juntes però en síl·labes distintes (com en 'Mu-se-um') . Ex: 'Euro' - 'Oiro'.

    'Ie' es pronuncia com una 'i' llarga. Ex: 'Spiel' - 'Spiil'.

    I finalment has de saber que 'äu' també es vocalitza com 'oi'. Ex: 'Häuser' - 'Hoiser'.

    • Si hi ha un diftong ('Euro') , la vocal està duplicada ('Staat') o es troba precedida per la lletra 'h' ('Uhr') la síl·laba serà llarga. Si conté una sola vocal i és precedida per dos consonants serà una síl·laba curta ('Suppe')

    
    

    • La forma 'sch-' sona com una "s silbante" (així que saca el parlant de pársel que portes dins) ; així com quan la 's' precedix a les lletres 't' i 'p'. Ex: 'Schwein', 'Spanien'...

    
    

    • Per rar que parega la forma 'ss' (que no seguretat social) es vocalitza com una 's' qualsevol. Això sí, provoca que la vocal anterior siga sempre curta.

    
    

    
    

    
    

    auto - auto

    alkohol - alcohol

    ballon - balón

    delfin - delfín

    kilo - kilo

    
    

    l`anglés

    
    

    "L'anglés és una llengua germànica occidental originada dels dialectes anglofrisios portats a Britània pels invasors germànics des d'unes quantes parts del que ara és el nord-oest d'Alemanya, sud de Dinamarca i el nord dels Països Baixos."

    
    

    
    

    Els anglesos eren un poble germànic provinent d'Angeln, a Schleswig, que durant el segle V s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya. Les parts meridional i oriental de l'illa foren anomenades posteriorment Engla-lond (en anglès antic, 'terra dels angles'), doncs Anglaterra.

    després de la invasió de la Gran Bretanya, els angles es van dividir i van fundar els regnes de "Nord Angelnen" (Nortúmbria), "Ost Angelnen" (Anglia de l'Est), i "Mittlere Angelnen" (Mèrcia). Gràcies a la influència dels saxons, les tribus van ser anomenades "anglosaxones" pels normands. Hi ha una regió al Regne Unit que encara és coneguda com a "Ànglia de l'Est".

    
    

    
    

    

    
    

    Com a primera llengua:    

    Regne Unit Nova Zelanda

    Irlanda Estats Units

    Austràlia Canadà