Els sons del Valencià

Els sons del valencià

Les vocals

En valencià escrivim 5 vocals a, e, i, o, u, però en pronunciem 7 ja que distingim dos tipus de e i de o, segons el grau d’obertura. Per exemple, la o i la e de porta i cèntim sonen obertes, mentre que les de camió i vaixell es pronuncien tancades. Aquesta variació, però, sols es dóna en la posició tònica de la paraula.Quan la e, o no porten accent, per pronunciar-les obertes o tancades ens podem guiar amb les indicacions que trobaràs en les activitats 1 i 2:

  1. Copia les següents paraules en la casella corresponent

Novel·la, inepte, subjecte, encèfal, arrel, acadèmia, caravel·la, novel·la, fèmur, recepta, pètal, mel, perpetu, ferro, nervi, preu, mèdic, serra, obsequi, perfecte, cèl·lula, varicel·la, tendre, equivalència 

Paraules amb e oberta	Exemples
a) Davant de l, l·l, rr, r	Novel.la  Arrel  Caravel.la  Mel  Ferro  Serra  Cel.lula  Varicel.la
b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u	Preu
c) En termes científics	Encèfal  Fèmur  Nervi  Mèdic
d) En paraules amb les terminacions cultes:   -ecte, -ecta, -epte, -epta	Inepte  Subjecte  Recepta  Perfecte
e) En quasi totes les paraules esdrúixoles	Acadèmia  Equivalència
f) En altres paraules	Pètal  Perpetu  Obsequi  Tendre

2.  Copia les següents paraules en la casella corresponent:

Boig, roja, perol, roca, pot, carrossa, albercoc, granota, dòmino, morta, cassola, neurosi, oli, Alcoi, dijous, groc, història, porta, cresol, estereoscopi, bajoca, fibrosi, bou, soia, picota, heroi, òrfena, grossa, microbi, gentola

Paraules amb o oberta	Exemples
a) Davant de les vocals i, u o de síl·laba amb aquestes vocals	Boig  Roca  Alcoi  Dijous  Això  Bou  Soia  Heroi
b) En els termes científics i erudits	Morta  Neurosi  Oli  Esteroscopi  Fibrosi  Dòmino  Òrfena  Microbi
c) En quasi totes les esdrúixoles	Dòmino  Història
d) En les terminacions: - oc / oca        - oig / oja      - ol / ola - ort / orta      - ot / ota        - ossa	Roja  Perol  Pot  Carrossa  Albercoc  Granota  Cassola  Groc  Porta  Cresol  Bajoca  Picota  Grossa  Gentola

 Les consonants 
   

El sistema consonàntic és més complex. Els sons es classifiquen segons dos paràmetres: el punt d’articulació i el mode d’articulació.

- Punt d’articulació: fa referència al lloc on es produeix el contacte entre els òrgans 

   que intervenen en la pronunciació dels sons. Permet classificar les consonants en   

   bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velar.

- Mode d’articulació: fa referència a dos aspectes de la pronúncia dels sons:

a)    El grau d’aproximació dels òrgans que intervenen en el moment de la 

pronúncia, així tenim consonants: oclusives, fricatives, africades, vibrants, laterals i nasals.

b)    La vibració o no de les cordes vocals en pronunciar els sons les distingeix en sordes i sonores 
       

		Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Palatal	Velar
Oclusives	Sorda	pare		castell			cuina
	Sonora	cobrar		fada			ganes
Fricatives	Sorda		confiar		sant	Xàtiva
	Sonora		veure		zebra	Jaume
Africades	Sorda				potser	Conxa
	Sonora				setze	metge
Vibrants	Simple				cara
	Múltiple				roda
Laterals					mel	llavar
Nasals		muntó			plàtan	ronya

3. Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor

cosa, donzella, tros, disfresses, ocell, ciutat, soltera, cosina, colze, Rússia, zebra, traces

So sord soltera  ocell  ciutat Rússia  traces  disfresses  tros	So sonor cosa  cosina  zebra donzella  colze

4.  Descriu, amb tots els trets que hem estudiat, les següents consonants:

v : llavidental fricativa sonora                         g : velar oclusiva sonora                ll   :palatal lateral                                          tz  :alveolar africada sonora