LA LITERATURA MEDIEVAL
Context històric i social
Anomenem edat mitjana a un període d’aproximadament deu segles que va des de la caiguda de l’Imperi Romà a finals del segle V dC fins a la fi del segle XV. Amb el nom de mitjana, ens referim al període intermedi entre l’edat antiga i l’edat moderna.
Per als europeus de l’edat mitjana només existia el seu continent i part d’Àfrica i d’Àsia. Així, per a un valencià, les notícies d’exploradors que havien arribat fins a la Xina o a l’Àfrica eren sols llegendes i també es pensava, per exemple, que l’oceà Atlàntic estava ple de monstres marins, o que a les zones no explorades del planeta habitaven homes sense cap.I per suposat, creien que la Terra era plana, que es trobava al centre de l’univers i al seu voltant giraven tots els planetes.
Com podem veure, en l’edat mitjana les persones no tenien massa coneixements del món, tanmateix, no se sentien ignorants ja que pensaven que tot el que els calia saber ho podien explicar amb les paraules de la Bíblia i la doctrina de l’església. I és que en aquesta època hi havia un fort sentiment religiós, de manera que es donava més importància a la vida eterna que a les coses terrenals; per això tothom concentrava els seus esforços a no pecar i a salvar l’ànima.
Aquesta mentalitat, segons la qual Déu i la religió són el més important s’anomena teocentrisme. L’església, per tant, impregnava la societat d’un esperit religiós i esdevingué el principal focus de difusió i de conservació de la cultura medieval.
La societat medieval
La societat medieval es basava en un sistema feudal amb fortes desigualtats entre les classes socials.
- El rei governava i tenia poder absolut
- La noblesa constituïa una minoria que acumulava grans riqueses i privilegis i exercia un fort domi sobre la resta de classes socials
- Els clergues es trobaven al mateix nivell social que la noblesa. El seu poder se centra en el domini de la cultura escrita i del control del pensament de la societat, com a censors dels comportaments no cristians.
- Els burgesos (artesans i comerciants) i gaudien d’un cert poder i de riqueses.
- El poble és la classe més nombrosa, integrada per persones analfabetes sotmeses a una esclavitud quasi total i a unes condicions de vida miserables.
El naixement de la literatura
L’edat mitjana és també el temps en què el llatí diversifica i es consoliden les diverses llengües romàniques. Pel que fa a les nostres terres, els primers textos escrits en català són de caràcter religiós; Les Homilies d’Organyà i el text legal Llibre jutge, ambdós del s. XII.
Les obres literàries escrites encara tardarien a aparèixer, ara bé, hi ha constància de nombroses manifestacions orals amb els següents trets:
- Transmissió oral: hi havia poca gent que sabia llegir de manera que la literatura es difonia oralment mitjançant cançons o les recitacions dels joglars.
- Autor anònim: els creadors de moltes obres medievals no solen signar les obres.
- Intenció didàctica: la literatura s’utilitza per a donar exemple de bons comportaments, difondre els valors cristians o donar a conèixer episodis bèl·lics.
LA LÍRICA: POESIA TROBADORESCA
Les primeres composicions de lírica culta feta a les nostres terres s’anomena poesia trobadoresca.
Aquestes peces s’escrivien i es cantaven en una llengua distinta al català; es crea i es canta en occità (o provençal). El canvi de llengua es deu al fet que dites composicions fetes pels nostres creadors s’inspiren en les produccions dels trobadors del sud de França (Occitània) i utilitzen la llengua dels trobadors, la qual es considerada com la llengua de prestigi per a la lírica.
El tema fonamental de la poesia trobadoresca és l’amor cortés, que consisteix en l’aplicació de l’esquema social del feudalisme a la relació amorosa i eròtica. Així, el trobador, o creador, s’identifica amb el vassall que escriu composicions d’amor a la seua dómina, sovint una dama casada de classe alta.
La relació es desenvolupa davant els ulls dels altres cortesans, aquests són anomenats lausegiers, els que no dubtaran alertar al senyor, o gilós, de l’engany. Així mateix, el trobador compta amb un amic; el gaita, que l’ajuda i encobreix la parella.
El trobador no serà correspost de seguida per la dama sinó que deurà escriure-li diverses composicions per guanyar-se l’amor de la dama estimada i de ser correspost. Així passarà les següents fases: pregador, durant la qual el trobador prega l’amor de la domina, fenhedor, quan la dama es mostra indiferent i el trobador mostra el seu patiment per no ser correspost i arriba a considerar-la ingrata i fach, quan definitivament la dama li dóna el seu amor.
Per tal d’amagar la identitat de la dama els trobadors fan servir un pseudònim o senhal. I és el joglar l’encarregat de cantar-li cada composició.
ACTIVITATS
Els gèneres de la poesia trobadoresca
1. Crea una entrada en el teu blog amb el títol "Lírica trobadoresca" i realitza les següents activitats:
- Relaciona els noms de les composicions amb les definicions corresponents i trasllada la informació a l'entrada del teu blog:
Sirventés / Plany / Alba / Pastorel·la / Balada i dansa / Cançó
- Composicions amoroses destinades a ser ballades: Balada i dansa
- Diàleg amorós entre una pastora i un cavaller que festeja: pastorel·la
- És el poema més típic de la lírica trobadoresca. Un trobador es declara vassall d’una dama cortesana. Té almenys 5 estrofes, i una tornada. El nom de la dama s’amaga darrere d'un senyal. Cançò
- Poesia moral o d’atac personal o de contingut ideològic sirventés
- Cant de lloança i de lamentació a la mort d’un senyor o amic plany
- Poema que evoca els sentiments dels amants que s’acomiaden després de passar la nit junts. Alba
- Escolta la cançó Boig per tu de Sau. Completa els buits on hi ha asterisc i explica:
- Quins personatges apareixen?
- A quina fase del trobador correspon la composició? Justifica-ho
- Quina relació hi ha entre el vers “estic boig per tu” i la lírica trobadoresca?
En terra humida escric:
“nena estic * boig per tu
Em passo els dies * esperant la nit
Com et puc estimar
Si * estàs tan lluny
Servil i acabat, * boig per tu
Sé molt bé que * des d'aquest bar
Jo no puc arribar on ets tu,
Però dins la meua copa veig
reflexada la teva llum,
me la beuré.
Servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi siguis * al matí
* les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.
Em * * quedaré atrapat
Servil i acabat, boig per tu
- Relaciona els personatges de la columna de l'esquerra amb el nom que tenen en occità i explica quina era la seua funció en el triangle amorós de la poesia trobadoresca. Trasllada aquesta informació a l'entrada del teu blog.
1. El senyor El vassall o hom
2. La dama La domina
3. El trobador Els lausengiers
4. El confident El gaita
5. El xivato El gilós
- Observa les imatges, explica que està succeint en l'escena i identifica els personatges típics de la literatura trobadoresca que apareixen.
- Per completar la informació sobre la literatura trobadoresca i la societat medieval, consulteu el dossier en PDF i contesteu les preguntes proposades sobre el feudalisme. Cliqueu ací per accedir al PDF amb la informació. - Si voleu saber com era la cerimònia d'armar un cavaller, podeu consultar aquest enllaç:https://elblogdexaviandreu.wordpress.com/2010/10/01/el-ritual-darmar-se-cavaller.
- Si voleu saber els estadis pels quals passava el trobador fins a ésser correspost per la dama i què havia de fer després:
El trobador s'enamora de la dama quan la veu, a través dels ulls.
El trobador l'estima de lluny (amor de lonh)
Li declara la seva devoció apassionada.
La dama el rebutja, ja que és virtuosa i no pot abandonar per ell la castedat.
Ell continua estimant-la i pregant-li correspondència.
Com que no obté resposta, es lamenta i creu que acabarà morint a causa del seu desig insatisfet.
Ella comença a donar senyals d'una possible correspondència i li tramet una penyora d'amor.
Ell es comporta heroicament davant d'ella, per d'aquesta manera demostrar-li que l'estima per sobre de tot.
La dama accedeix a consumar l'amor.
Ja essent amants, han d'evitar ser descoberts pels lausengiers (criats del marit que vetllen per la conservació de la castedat de l'esposa) que ho dirien al marit que, si és gilós, podria venjar-se dels amants.
- Després feu un esquema amb les característiques més destacades de l'amor cortés i sobre la situació de la dona a l'edat mitjana, semblant al següent:
DESPRÉS DE CONSULTAR LA INFORMACIÓ DEL DOSSIER ANTERIOR, CONTESTEU LES SEGÜENTS QÜESTIONS SOBRE LA LÍRICA TROBADORESCA:
- Què entenem per poesia trobadoresca?
- On i quan naix?
- Per què creus que naix en aqueix lloc? Quines condicions es donen (socials, polítiques, econòmiques, culturals) perquè siga aqueix el lloc on naix.
- En quina llengua s’escriu? Quines característiques presenta aqueixa llengua?
- A qui va dirigida aquesta poesia?
- Va ser concebuda per a ser llegida o per a ser escoltada?
- Qui l’escrivia?
- Qui la divulgava?
- Des del punt de vista formal, com és aquesta poesia?
- Quins gèneres o modalitats poètiques hi trobem?
- Quins eren els tres estils emprats?
- És una poesia que té èxit? Explica-ho.
L’amor cortés serà un dels temes principals d’aquesta poesia, contesta les preguntes que hi fan referència:
- Quins són els personatges que hi intervenen? Defineix-los.
- En aquesta poesia es desenvolupa un codi d’actituds amoroses envers les dones, quin tipus d’amor expressa aquesta poesia (característiques de l’amor cortés)?
- Aquesta poesia introdueix el concepte de “fina amor” (que contraposava a l’amor de la gent del poble, la “folla amor” o amor boig i carnal), quines característiques tenia aquesta fina amor?
- Explica amb les teues paraules els diferents aspectes que podem distingir dins l’amor cortés: l’aspecte feudal, l’aspecte didàctic, l’amor difícil, ple d’entrebancs i l’aspecte moral o ètic.
Una altra característica peculiar de l’amor cortés és la presència de la dona no sols com a personatge passiu que rep l’amor del trobador, sinó també com a personatge que participa en l’elaboració d’aquesta poesia, són les denominades “trobairitz”. Contesta les qüestions relatives a aquestes dones:
· Quina és la situació de la dona a la societat medieval?
. de qui depenia sempre?
. quin era el paper reservat a la dona en aquella societat?
. com era el matrimoni entre nobles?
. què passava si era adúltera?
. què era el dret de cuixa?
. què era la dona per a l’Església?
. a nivell legal tenien drets d’igualtat amb els homes?
. tenint en compte el que has dit anteriorment, quines diferències presenta la dona noble occitana? La seua situació social, legal, va influir en l’aparició de les trobairitz? Com?
Autors
- Quins són alguns dels principals representants de la lírica trobadoresca (trobadors i trobairitz)?
-
Quines diferències presenta la poesia escrita per trobadors i l’escrita per trobairitz?- Escriu un text expositiu sobre les trobairitz seguint la tasca indicada en aquesta webquest
- Preneu com a model el comentari del poema No es meravella si el meu cant i comenteu de la mateixa manera el següent poema de LA COMTESSA DE DIA (s. XII-XIII):
- TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
- Tinc un desfici, ai, inclement,
- pel cavaller que m'ha servit.
- Massa l'he amat, m'ha malferit,
- vull que tothom en tingui esment.
-
- Ara veig que sóc traïda
- car no li he dat el meu amor.
- Per ell jo visc en plany i enyor
-
- en llit o quan vaig vestida.
-
- Voldria haver-lo avarament
- entre mos braços nu una nit.
- Feliç seria en el meu llit
- si jo li fos coixí plaent.
-
- Més que Blancaflor, ferida
- per Floris, cerco el seu favor,
- car jo li ofreno cor i amor,
-
- el seny, els ulls i la vida.
-
- Oh bell amic ple de dolçors!
- Quan us trindré vora el meu cor?
- Si amb vós jagués, quin bell deport!
- Quin bes, el meu, més amorós!
-
- Sapigueu que goig hauria
- si us tingués en lloc del marit
- sols que em juréssiu, penedit,
-
- de fer ço que jo voldria.
-
-
- ATENCIÓ: PODEU REALITZAR TOTES LES ACTIVITATS EN GRUP PERÒ CADASCÚ HAURÀ D'INCLOURE-LES EN EL SEU BLOG O LLIBRETA PER SER VALORADES EN LA NOTA DE L'AVALUACIÓ I INDICAR ELS COMPANYS AMB ELS QUALS HA TREBALLAT EN GRUP.
