El llibre de les bèsties

1. En la introducció al llibre Roc Casagran ens diu que el Llibre de les bèsties no és un simple conte ni està pensat com un divertiment. Es tracta d’una obra profunda que Llull escriu amb una finalitat: conduir-nos cap al Bé. La seua intenció és, doncs, didàctica i moralitzadora. Ens fa veure el comportament miserable de l’ésser humà i ho fa situant-nos davant un grup de bèsties en les quals ens podrem reflectir com si es tractara d’un espill: l’engany, la traïció,  l’enveja, la mala fe, … de l’home apareixeran representats en aquests animals.

En la pàgina 85 del llibre de text (“Valencià: llengua i literatura”) tens explicat el que significa fer una literatura moralitzant i didàctica. Una vegada llegida aqueixa informació, extrau del Llibre de les bèsties un exemple de moralització i un altre de didactisme.

 

Exemple de moralització: el rei dels humans hauria de preocupar-se més del seu poble i menys d’ell mateix perquè únicament vol el seu benefici.

Exemple de didactisme: amb els exemples de històries que narra, indica que l’àstucia pot amb la força i el poder.

2. Al llibre hauràs vist que apareixen una gran quantitat d’històries o exemples contades per diversos personatges. Resumeix-ne tres de les que més t’hagen agradat, encuriosit o impactat.

- Un comte estava en guerra amb un rei poderós. El comte com sabia que no aconseguiria véncer-lo, va fer regals a l’escrivà del rei i aquest li comunicava les estratègies que anava a utilitzar amb el comte. Així és com va guanyar el comte al rei.

- Un cavaller i una muller van tindre un fill. Però, la muller va morir i el cavaller es va casar amb altra dona que odiava al seu fill. Quan el jove es va fer major, la dona li va dir al seu marit que el seu fill havia intentat coses deshonestes amb ella i que hauria de expulsar-lo. A pesar de l’amor que sentia pel seu fill, va fer cas a la seua dona perquè la volia més encara, i va expulsar-lo de casa.

- Havia un lloc on el lleó havia acordat amb la resta de bèsties que no les molestaria si cada dia una de elles es presentava davant d’ell per a menjar-se-la. Un dia li va tocar a una llebre i va tardar molt de temps en arribar on es trobava el lleó. Li va dir que havia tardat tant perquè un altre lleó li havia dit que era el rei d’aquella terra i havia intentat menjar-se-la. El lleó cabrejat va seguir a la llebre fins a una bassa que era on deia que es trobava el lleó. L’ombra del lleó es reflectia a l’aigua, però aquest pensava que era l’altre lleó.Va botar per a barajar-se amb ell i es va ofegar. Així es va salvar la llebre.

3. Quina creus que és la funció d’aqueixos exemples, és a dir, amb quina finalitat els intercala Llull?  Creus que aconsegueix el que es proposa?

Llull intercala aqueixos exemples per a ensenyar el comportament dels humans i explicar les conseqüències que ha tingut, per a orientar com han d’actuar els animals. Té una funció didàctica. Per exemple, en la primera i tercera història d’abans, queda clar com l’astúcia pot amb el poder. En la segona història, com l’amor per una dona pot superar l’amor del propi fill. Si que aconsegueix el que es proposa.

4. Descriu la cort del rei dels humans a la qual arriben els consellers del rei lleó. Què hi troben? Com és el rei i els seus consellers? Quin paral.lelisme podries establir amb la situació política actual? Explica bé la teua resposta.

Quan la pantera i el lleopard arriben a la cort, entreguen al rei els obsequis que el lleó havia dit que entregaren ( el gat i el gos); però de seguida, els entrega a un draper i a un caçador. Això indica com no agraix els regals el rei i fa una idea de com és aquest. El rei no es preocupa pel seu poble, sinò que només, desitja caçar, divertir-se i lliurar-se a la luxúria i a la vanitat. Els seus consellers són roïns, malvats i homes vils; on cadascun es preocupa més de ser rei que el propi rei.

El paral.lelisme d’aquest govern amb el de la situació política actual és que els dos només es preocupen pel seu benefici económic propi i no pel del seu poble, s’aprofiten del seu poder.(Encara que no tots els polítics són iguals).

5. Fes una llista amb els cinc animals més importants que apereixen a l’obra i escriu un vici o una virtut que els caracteritze.

Rabosa: és astuta i vol arrebatar-li el poder al lleó.

Lleó: és el rei, per tant, és poderós.

Lleopard: és animal de la cort, per tant, té un poc de poder i és baralladís.

serp: dolenta i venenosa.

Gall: és l´animal que arriba a la cort per a que la rabosa no guanyara al lleó (al principi). És intel.ligent.

6. Al Llibre de les bèsties hi ha episodis i situacions originals de Llull, però tant el seu to general com el seu conjunt procedeixen del Kalila i Dimna. Busca informació sobre aquesta obra.

Connecta amb els manuals sapiencials d'educació de prínceps mitjançant el motiu oriental de les preguntes i respostes entre el rei i un filòsof, que dóna pas a contes exemplaritzants o exempla comptats i protagonitzats per animals: un bou, un lleó i dues guineus / llops anomenats «Calila» i «Dimna», que són els que compten un major nombre de contes, en moltes ocasions imbricats uns en uns altres en l'anomenada «estructura de nines russes».

Abunden els monòlegs introspectius, i s'usa el diàleg amb funció dramàtica. La localització és molt esquemàtica; i l'acció, més aviat escassa.

 7. La guineu és el personatge principal d’aquesta obra. Entre els diferents adjectius que la caracteritzen podríem dir que el de manipuladora seria un dels qualificatius que millor la descriuen. Completa aqueixa descripció a través d’adjectius i d’actuacions de la Renard que els expliquen (és a dir, que expliquen els adjectius que has utilitzat per a descriure-la)

La guineu o la rabosa és el personatge principal d´aquesta obra per que és la manipuladora de l´obra, aquest adjectiu es pot veure refletxat quan le diu a l´elefant que tenen que anar a per el lleó per a arrebatar-li el poder… També altres adjectius que la poden definir són el de astuta i intel.ligent, també el de baralladissa per que sempre vol enfrentar-se als altres animals.

8. Al capítol 5 apareix un home que es situa davant la taula del rei quan aquest està menjant. En qui creus que s’inspira aquesta figura? Quines característiques físiques i psicològiques presenta?

Era un home pobrament vestit, amb una gran barba i en presència del rei, la reina i de tots els altres va començar a parlar. La figura d´aquest home era com si fora Jesús que porta la paraula de Déu. Les seues característiques psicolòliques no les descriu però podem dir que és un home religiós ante tot.

9. També en aquesta obra Llull aprofita per presentar-nos dos tipus de personatges propis de l’època: els joglars i els ermitans. Explica quin concepte té de cadascun i posa exemples on ho veiem.

En el 4t capítol, la Renard conta un exemple sobre un ermità que viu a una muntanya i escolta tots els dies les queixes del poble sobre la mala obra del rei, en aquest exemple, Llull presenta a l’ ermità com  a solució per a que el rei sigui millor persona.

En el 5é capítol, la pantera, conta un exemple sobre un rei que volia casar a la seua filla amb una altre rei i envia a un cavaller que investigui sobre con és el rei amb qui vol casar a la seua filla, en aquest exemple apareixen dos joglar que no diuen una altra cosa que lloances sobre el rei mentre que la resta de poble diu que fa coses molt dolentes, en aquest relat, es presenta al joglar com a un personatge mentider, que només diu les coses perquè el rei li ha regalat vestits i li ha donat diners.

10. El llibre de les bèsties pot llegir-se com una obra autònoma, però en realitat forma part d’una altra obra més extensa: Fèlix o Llibre de Meravelles. Busca informació sobre quan i on va escriure Llull aquesta obra, amb quina finalitat, en quines parts està dividida…

“El llibre de les bèsties” va ser escrit per l’ autor mallorquí Ramon Llull, a París entre 1287 i 1289. És una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'Edat Mitjana.

Està dividit en deu apartats, en els que el protagonista, Fèlix (que es presenta com si fos el fill de Llull) viatja pel món descobrint la distància entre l´ordre diví de la creació i l´actitud que real que tenen els homes.  De les deu parts en las que està dividida la novel·la, la més coneguda és “El llibre de les bèsties” l´autor tracta d´adoctrinar mitjaçant diferents relats i exemples. Està dirigit a un públic sense cultura, per aixó està escrit en un llenguatge vulgar.

La seua finalitat era adoctrinar entorn a la creença en Déu, ja que Llull, considerava, que en aquella época, la gent estimava i coneixia poc a Déu i cometien pecats.

11.  Llull va viure en una època on la societat estava rígidamentd dividida en classes, la societat estamental, de la qual tens la representació clàssica més amunt. Busca en el llibre dues històries on quede patent que Llull és un defensor d’aquest tipus de societat.

Aquest pensament de Ramon Llull, es veo reflexat en el pimer i segon capítol: “L´elecció del rei” i “El consell del rei” on es diu, que el animals carnívors són superiors al herbívors, i el aquests últims viuen atemoritzats perquè poden morir en qualsevol moment a mans del carnívors.

12. En l’obra veiem també la típica misogínia medieval.  El sotmetiment de la dona a l’home és present en moltes històries on aquesta és, a més, objecte de maltractament i apareix retratada com un ésser  boig o diabòlic. Posa exemples d’açò que hages trobat al llibre.

Esta misogínia i desigualtat és present per exemple quan el rei de les bèsties mana als missatgers (el lleopard i la pantera) al rei dels homes, entren a la ciutat i veuen “dones  públiques "que pecaven amb els homes" i no al contrari, o quan la pantera i el lleopard arriben a la cort del rei dels homes este va fer més honors al lleopard, ho tractava amb més consideració que a la pantera...

13. Reflexiona sobre el final de l’obra. Hi preval la justícia? Com interpretes que el rei no siga destronat?

Preval la justícia, la rabosa no era noble ni fidel, creava conflictes i l'única cosa que li interessava era el seu propi interés, al final és descoberta pel rei gràcies a l'elefant i a partir d'eixe moment la cort torna al bon estat

14. Al final de la història sembla que Llull ens diu la finalitat amb què l’ha escrita. Per a què i per a qui l’escriu?  El que pretén aconseguir es pot estendre a tota  la societat? Explica’t.

Llull l’escriu com una crítica a la societat,  la gran corrupció que hi ha a les corts dels reis, on tots volen traicionar el rei i tenir el poder del regne. Per això tota aquesta idea es pot estendre a tota la societat ja que açò passa sempre.